dimecres, 1 / juliol / 2009

Sa barretina s'encadena


Record que quan era més jove moltes nits d'hivern a la vora de la xemenella estava amb mon pare veient Thalassa pel canal 33.Era un programa que cap dels amants de la mar i de tot el que l'envolta ignora. Aquest programa des de feia molts anys ens feia descobrir les infinites vessants de la gent i les espècies de la mar d'arreu del món, incloses les Pitiüses i les Balears. Ara fa unes setmanes vaig veure un tros de programa on hi practicaven la pesca de rall a un poblet cubà, una modalitat de pesca tant formenterera com universal.

Si Déu no hi posa solució, o més aviat aquells homes que tenen el poder de decidir què podem i que no podem veure al nostre aparatet de veure coses pot ser que aquell hagi estat el meu últim capítol de Thalassa. Amb la nova TDT Canal 33 no hi ha cabut, no l'han deixat cabre. Que per cert, després de Thalassa, aquest mateix divendres ens oferí una Carmina Burana en concert que fou espectacular.

Sempre havia cregut que l'arribada de la TDT significaria una obertura d'objectius, amb la inclusió de la BBC o France 2, però no, resulta que ens omplen la pantalla amb 24 canals de venda per correu i productores passades d'època, això sí, totes elegides des de Madrid i en castellà. Deu ser la manera d'entendre la diversitat social i el plurilingüisme que tenen a la capital del regne.

En aquesta ràfega hem tingut la baixa de tv3 passant a tv3-CAT. I de poc consol em serveix que Antoni Martorell, director general d'IB3 digui que per omplir els continguts de la televisió en català ja hi ha la nostra més que coneguda IB3. Us imagineu sentir dir al director de TVE que hi sobren els més de vint canals en castellà, que per això ja hi ha els seus?!

En aquesta Europa sense fronteres que anam fent a empentes i espitjades, algú està aixecant murs audiovisuals autonòmics. Són els mateixos que s'omplen la boca de la paraula llibertat quan convé als seus interessos peròi que restringeixen tant com poden el nostre dret a viure amb la nostra llengua en plenitud funcional i a la pròpia cultura, el pròxim objectiu podria ser l'escola, el darrer reducte d'una certa normalitat i un obstacle per a la conversió d'una llengua majoritària -encara- a les nostres illes en llengua minoritzada/subtituïda. A altres bandes ja ho han aconseguit, es tracta de dividir-la en compartiments estancs i sotmetre-la a una forta pressió externa.

Aquest article ha estat fet en solidaritat amb un company menorquí que ha emprès una vaga indefinidia al seu Poblat d'en Talaiòtic.

4 idees dins sa barretina.:

àlex ha dit...

No ets l'únic que en veure que desapareix el canal 33 pensa en Thalassa. De fet, divendres passat, aprofitant que era a Menorca vaig veure el darrer capítol. És ver que es poden veure a través de TVC a la carta per internet, però no és el mateix. Ni fer-hi aprop.
Salut.

Barretinaire ha dit...

A Menorca? veig que també aprofitares per disfrutar del Sant Joan a Ciutadella idò.

Esperem que tot quedi com una anècdota i tornem a tenir una televisió mitjanament normal.

Salut.

Talaiòtic ha dit...

Bon article Barretinaire. Gràcies pel teu suport!

Hugo! ha dit...

És una llàstima. Puc arribar a entendre els motius del canvi de TV3 per TV3CAT... Ara bé, que es carreguin també el 33 no té perdó de Déu! I a sobre no tenen excusa: No hi ha un conflicte de drets amb IB3, ja que IB3 no emet els documentals que s'emeten al 33. Tampoc no hi ha un problema tècnic d'espai, ja que hi ha dos espais disponibles. El més lògic hagués fos rebre per TDT TV3 (mutilada o no) i el 33, que al cap i a la fi són els que s'han vist tota la vida a les Illes. Doncs no, enlloc d’això, col•loquen el 3/24 (repetitiu canal de notícies cent per cent catalanocèntric que dubto que interessi el més mínim als espectadors balears. Tampoc és un problema de lluita per l'audiència, ja que la del 33 és molt petita i estic convençut que no li resta espectadors a IB3. El seu servei públic, oferint programes minoritàris que no tenen cabuda a les grans cadenes (com TV3o IB3) era/és excepconal. I ja no parlem com a eina de normalització lingüística. Tot plegat, incomprensible, i de bojos.