Mites i Realitats.

Molta gent ha sentit a dir que antigament gran part de sa gent des camps d'Eivissa i també de Formentera acostumaven a anar sempre armats fins ses dents -més es eivissencs que es formenters però tots ells-. Avui en dia molta gent quan s'entera que cap major acostuma a sortir de casa sense es seu raor s'esglaia pensant que abans erem una colla de salvatges. Ben equivocats que van! Això és perquè no saben que fins a primers de segle XX era ben corrent que es joves anàssin amb un pistolí a sa faixa o a sa butxaca.

Però ho repetesc, això no és per barbàrie ni res per l'estil. Tot té una explicació i per parlar d'això mos hem de remontar cap es segles XVI i XVII a unes illes Pitiüses ben diferents a ses d'ara. De primeres Formentera la teniem despoblada, sa pesta i sa falta de defenses front es atacs des pirates feren que es pocs formenters arribats de l'Empordà en es segle XIII fugissin cap Eivissa i València.

Eivissa en canvi, en es moment que sa població era major, s'illa era una mica més rica i sa pesta va colpejar-hi amb més suavitat, sa gent va quedar-se allà amb es principal problema de sa pirateria. I és que es pirates, al tanto amb ells!, duien a tota sa gent de ses Illes arregirada. Formentera l'havien fet despoblar, Menorca un any arribaren es turcs i s'endugueren a milers i milers de menorquins captius cap a ses terres infidels. Avui dia encara recorden aquell any com s'any de sa desgràcia (9 de juliol). Això per no parlar de sa infinitat de cançons, dites i romanços que tenim en sa nostra literatura popular esmentant es atacs des "moros".

Es pitiüsos tenien por en aquelles dates i sa Corona no tenia a prou sous per pagar un exèrcit que constantment estàs per ses nostres costes. Llavors ja hi estàvem en crisis, no és res que hagi vingut d'ara no... D'aqueixa manera el que es va fer va ser crear milícies. Sa Corona va armar es pagesos i va dotar-los de talaies tot rodant sa costa. Així idò, per tal de prevenir-se des atacs d'aquells pirates infidels que s'enduien es bestiar, et cremaven sa collita i que ni manco et deixaven sa dona sinó que se l'enduien anau a saber on, es illencs anàven armats. Era una cosa que la tenien molt interioritzada.

Però es pirates s'acabaren, sobretot a partir de 1830 quan França ocupà Alger. Així mateix es joves seguien anant amb so pistolí i amb sa cutxilla sempre ben a mà. Quan anaven a festejar feien dos aücs i es més bregats pegaven dos trets en l'aire. En alguna ocasió quan tots havien anat a s'aixeta i anàven una mica massa gats s'havien foradat sa panxa a cutxillades ja fos per temes de dones, d'honor o de terres. Però així i tot erem i som una gent campetxana i senzilla.

Una curiositat que sempre m'ha cridat molt s'atenció és que sa majoria d'esglésies a s'entrada tenien es famós "mac de fer trons" i no era altra cosa que una llosa bastant grossa on es homes hi descarregaven sa pistola abans d'entrar a missa. A missa no s'hi entra mai armat. Però ara que ja no tenim pirates per la mar, sa majoria mos segueixen robant des de ses arques i són més difícils d'enganxar, i pareix que anar a foradar as veí perquè mos ha pres s'al·lota mos sap una mica de mal hem deixat aquestes divertides anècdotes pes temps passats. Tal vegada siga millor així.

Per donar més força a aqueixa idea de que es pirates feien por, sa principal església de Formentera més que una església pareix un petit castell. Té ses portes blindades amb ferro, gairebé de finestres no en té i a sa part de dalt solia haver-hi un canó. Es veu que es mossènyer de sa parròquia de Sant Francesc tenia un repic de campana especial, que hi anava a canonades.

En fi, i ja per acabar, es caràcter pitiús va anar durant segles molt lligat a s'autoprotecció anant armats fins a ses dents no per salvatgeria sinó per temor des atacs pirates i més endavant, cap es segles XVIII, XIX i XX (començalls només) com a residu que havia quedat d'aquest costum a manera de substrat. Tot i així, avui en dia encara són molts es formenters i eivissencs que van pel món amb un raor a sa butxaca, ja siguin vells o joves.