diumenge, 12 / juliol / 2009

La lingüística y el nacionalismo lingüístico español.

Juan Carlos Moreno Cabrera és catedràtic de Lingüística General a la Universidad Autónoma de Madrid. Ha publicat Lógica Formal y Lingüística (1987), Lenguas del Mundo (1990), La lingüística Teórico-Tipológica (1995), Diccionario de Lingüística Neológico y Multilingüe (1998), Curso Universitario de Lingüística General (2000), La Dignidad e Igualdad de las lenguas (2000), Semántica y Gramática (2003) i Introducción a la Lingüística (2004). Ha dirigit l'adaptació a l'espanyol de l'Enciclopedia del Llenguatge de la Universitat de Cambridge, ha publicat diversos articles sobre la situació de la diversitat lingüística mundial i ha format part del comitè científic de l'Informe sobre les llengües del Món de la UNESCO.

Aquest senyor tan estudiós i important hem aconseguit tancar-lo dins una pantalleta per presentar-lo a tota la comunitat de barretinaires aquí present i així tingueu la ocasió d'escoltar una conferència que va fer a la UOC amb el títol La lingüística y el nacionalismo lingüístico español on intenta demostrar que la llengua espanyola està carregada de prejudicis, la majoria mal intencionats, que s'encarreguen d'elevar la llengua castellana per sobre d'altres llengües tant dignes, nogensmenys funcionals i igual d'espanyoles que la suposada lengua común del castellà, l'espanyol.

Us convido a escoltar el vídeo, dura poc més de mitja hora però puc garantir que passa realment ràpida. Juan Carlos Moreno es limita a analitzar dos llibres d'assaig, El idioma español y su futuro de l'arquitecte Antonio Lameda i l'altre és Lenguas en Guerra d'Irene Lozano .publicats i premiats recentment i que estan plagats de prejudicis de la talla com: Toda defensa de las lenguas propias es un ataque a los derechos individuales y a la lengua común. i fa afirmacions tan allunyades de la lingüística i pròximes a models polítics poc plurals com: Solamente se entiende la idea de lengua común en un espacio en el que las demás lenguas esten despojadas y condenadas a estar reducidas en ámbitos."

En fi, passin i vegin:

2 idees dins sa barretina.:

Anònim ha dit...

Estoy estudiando filología hispánica en Valencia y la verdad es que la literatura catalana algunos profesores la tratan de anecdótica, como si el autor fuere un chiquillo sin importáncia.

España necesita muchos cambios, y los primeros son en reconocer y valorar la amplia cultura no castellana que tiene. El ideal de una España castellana es algo caduco. Pongamos un ojo en Suiza y aprendamos.


-.Martín Giménez.-

Dk_Ly ha dit...

Estic d'accord. Especialment amb s'al·lusió a Suïssa. Us puc assegurar que tot i que no siga un lloc ideal, sa política lingüística (i es model democràtic pes qual es regeixen) és exemplar. Ho dic perque jo tenc sa nacionalitat suïssa, a més de s'espanyola.

I una altra cosa us diré, em convoquen a urnes per decidir coses com si es avions poden passar o no sobre ses zones turístiques, si s'ha de fer obligatori es cinturó de seguretat... una democràcia prou més directa (i útil) que sa que diuen que tenim aquí.

Per cert, jo també estic estudiant a València, però Història de l'art, just davora filologia! Casualitats...

Un bes!