Les guerres són la cara més inhumana que tenim les persones. Una de les pitjors que patí mai la societat formenterera va ser la guerra civil espanyola ja que enfrentà fins i tot a membres d'una mateixa família per una cosa tant insignificant com el "pensar diferent". Però la guerra s'acabà tot i no acabar la repressió que es practicà als vençuts. Eren uns anys on no hi havia metges a Formentera, l'escolarització era pràcticament nul·la, on les al·lotes que eren més afortunades com a molt tenien la sort d'aprendre a cosir per tal de guanyar alguns diners fora de casa. El menjar era escàs, la llibertat altament limitada, Tothom qui ho recorda ho diu de la mateixa manera als formenterers joves, "varen ser uns anys molt difícils, faltava de tot".
Dins aquest panorama un cop la guerra s'havia acabat arribaren l'any 1939 un grup de monges illenques que formaven part de les Germanes de la Caritat i al començall, per falta de convent s'allotjaren a la mítica Fonda Platé, a Sant Francesc. Aquesta ordre va ser una escisió que es produí durant la II República de les Filles de la Caritat de Sant Vicenç de Paül, una ordre fundada el 1633 dedicada al cap i als treballs espirituals de la misericòrdia i poder així seguir anant als hospitals, tot i que sense l'hàbit religiós, a curar malalts. Un cop aquestes joves monges arribaren a l'illa, Formentera es trobà en uns anys on la caritat i les ajudes als més necessitats, com també les millores socials que es produiren a l'illa feren que aquell grapat de dones fossin ràpidament acceptades per la gent d'aquesta terra.
En molt poc temps tingueren un convent just al costat de l'església de Sant Francesc i la llista de mèrits que han anat aconseguint a partir de la seva suor i esforç desinteressat és grandiosa. Arribaren en uns anys on només els joves tenien accés a l'educació, doncs les monges es preocuparen per totes aquelles al·lotes que quedaven fora de l'educació i les monges varen ensenyar a aquesta generació de dones. Entre altres estudis com aprendre a llegir o a comptar també ensenyaven música tenint un piano en el convent on algunes al·lotes hi anaven i les monges els les ensenyaven.
Encara hi ha gent que recorda aquells betlems que feien tots els nadals, gran que ocupava més d'una aula del convent i on hi havia algunes figuretes en moviment. Aquestes però, es movien gràcies a que al darrere hi havia una monja amagada i amb fils feia que les figures poguessin moure's. Un altre mèrit molt gran i lloable és que durant molts anys aquestes monges varen ser les que s'encarregaren de cuidar als majors de l'illa, de posar-los injeccions i pregar per la seva salut quan mancaven metges a Formentera.
És molt conegut els grup de teatre amateur S"Esglai a Formentera, aquest grup fou per una monja cèlebre i estimada per tots els formenters, Sor Francisca Serra Llabrés. Aquesta religiosa mallorquina arribà a Formentera a mitjans dels anys 50 i tot d'una es posà en marxa en les tasques sanitàries que impartien a tota l'illa. També posà en marxa l'escola de la Caritat que fou un programa educatiu destinat a tots aquells infants menors de catorze anys. Inicià un taller de brodat per totes aquelles al·lotes que volguessin aprendre l'ofici amb què guanyar-se la vida. Doncs bé, ella també fou qui fundà el 1989 el grup de teatre S'Esglai creat per millorar l'aprenentatge i per augmentar les possibilitats de comunicació entre les nenes de l'illa. Seguint aquesta línia Sor Francisca fundà el cor parroquial, avui conegut com Capel·la Antiga. Per tots aquests mèrits el 2004 rebé el Premi Ramon Llull.
Aquestes valentes religioses al dia d'avui no són tan joves exteriorment tot i mantenir la seva ànima jovial i servicial com el primer dia. És per això que l'alta administració eclesiàstica -aquí no m'hi ficaré perquè ignoro bastant com funciona- ha ordenat que les monges de Formentera abandonin el convent per la seva avançada edat i puguin així estar amb les seves famílies o ser cuidades amb tota l'atenció que necessitin fora de l'illa. És aquest el motiu d'aquest article doncs molt sovint tant amb l'Església com amb altres organismes sembla que la societat té una gran facilitat per trobar-hi els defectes i fer de tots els problemes d'aquestes organitzacions, del gra d'arena una muntanya. D'aquesta manera molt sovint oblidem que a banda d'equivocar-se, com tota altra institució humana, també fan coses bones. Coses que no les ha fet, o no les fa ningú més. Les monges de Formentera actualment, tot i rondar els 70 i els 80 anys, regenten una guarderia i una petita escola per als nens que si un cop elles hagin marxat ningú se n'encarrega seran prop de 70 boixos i boixes que estaran sense escolaritzar ja que les places a Formentera -i per tot- dónen abast però van justetes.
Per tot això i molt més, gràcies.
Dins aquest panorama un cop la guerra s'havia acabat arribaren l'any 1939 un grup de monges illenques que formaven part de les Germanes de la Caritat i al començall, per falta de convent s'allotjaren a la mítica Fonda Platé, a Sant Francesc. Aquesta ordre va ser una escisió que es produí durant la II República de les Filles de la Caritat de Sant Vicenç de Paül, una ordre fundada el 1633 dedicada al cap i als treballs espirituals de la misericòrdia i poder així seguir anant als hospitals, tot i que sense l'hàbit religiós, a curar malalts. Un cop aquestes joves monges arribaren a l'illa, Formentera es trobà en uns anys on la caritat i les ajudes als més necessitats, com també les millores socials que es produiren a l'illa feren que aquell grapat de dones fossin ràpidament acceptades per la gent d'aquesta terra.
En molt poc temps tingueren un convent just al costat de l'església de Sant Francesc i la llista de mèrits que han anat aconseguint a partir de la seva suor i esforç desinteressat és grandiosa. Arribaren en uns anys on només els joves tenien accés a l'educació, doncs les monges es preocuparen per totes aquelles al·lotes que quedaven fora de l'educació i les monges varen ensenyar a aquesta generació de dones. Entre altres estudis com aprendre a llegir o a comptar també ensenyaven música tenint un piano en el convent on algunes al·lotes hi anaven i les monges els les ensenyaven.
Encara hi ha gent que recorda aquells betlems que feien tots els nadals, gran que ocupava més d'una aula del convent i on hi havia algunes figuretes en moviment. Aquestes però, es movien gràcies a que al darrere hi havia una monja amagada i amb fils feia que les figures poguessin moure's. Un altre mèrit molt gran i lloable és que durant molts anys aquestes monges varen ser les que s'encarregaren de cuidar als majors de l'illa, de posar-los injeccions i pregar per la seva salut quan mancaven metges a Formentera.
És molt conegut els grup de teatre amateur S"Esglai a Formentera, aquest grup fou per una monja cèlebre i estimada per tots els formenters, Sor Francisca Serra Llabrés. Aquesta religiosa mallorquina arribà a Formentera a mitjans dels anys 50 i tot d'una es posà en marxa en les tasques sanitàries que impartien a tota l'illa. També posà en marxa l'escola de la Caritat que fou un programa educatiu destinat a tots aquells infants menors de catorze anys. Inicià un taller de brodat per totes aquelles al·lotes que volguessin aprendre l'ofici amb què guanyar-se la vida. Doncs bé, ella també fou qui fundà el 1989 el grup de teatre S'Esglai creat per millorar l'aprenentatge i per augmentar les possibilitats de comunicació entre les nenes de l'illa. Seguint aquesta línia Sor Francisca fundà el cor parroquial, avui conegut com Capel·la Antiga. Per tots aquests mèrits el 2004 rebé el Premi Ramon Llull.
Aquestes valentes religioses al dia d'avui no són tan joves exteriorment tot i mantenir la seva ànima jovial i servicial com el primer dia. És per això que l'alta administració eclesiàstica -aquí no m'hi ficaré perquè ignoro bastant com funciona- ha ordenat que les monges de Formentera abandonin el convent per la seva avançada edat i puguin així estar amb les seves famílies o ser cuidades amb tota l'atenció que necessitin fora de l'illa. És aquest el motiu d'aquest article doncs molt sovint tant amb l'Església com amb altres organismes sembla que la societat té una gran facilitat per trobar-hi els defectes i fer de tots els problemes d'aquestes organitzacions, del gra d'arena una muntanya. D'aquesta manera molt sovint oblidem que a banda d'equivocar-se, com tota altra institució humana, també fan coses bones. Coses que no les ha fet, o no les fa ningú més. Les monges de Formentera actualment, tot i rondar els 70 i els 80 anys, regenten una guarderia i una petita escola per als nens que si un cop elles hagin marxat ningú se n'encarrega seran prop de 70 boixos i boixes que estaran sense escolaritzar ja que les places a Formentera -i per tot- dónen abast però van justetes.
Per tot això i molt més, gràcies.
0 idees dins sa barretina.:
Publica un comentari