La lingüística y el nacionalismo lingüístico español.

Juan Carlos Moreno Cabrera és catedràtic de Lingüística General a la Universidad Autónoma de Madrid. Ha publicat Lógica Formal y Lingüística (1987), Lenguas del Mundo (1990), La lingüística Teórico-Tipológica (1995), Diccionario de Lingüística Neológico y Multilingüe (1998), Curso Universitario de Lingüística General (2000), La Dignidad e Igualdad de las lenguas (2000), Semántica y Gramática (2003) i Introducción a la Lingüística (2004). Ha dirigit l'adaptació a l'espanyol de l'Enciclopedia del Llenguatge de la Universitat de Cambridge, ha publicat diversos articles sobre la situació de la diversitat lingüística mundial i ha format part del comitè científic de l'Informe sobre les llengües del Món de la UNESCO.

Aquest senyor tan estudiós i important hem aconseguit tancar-lo dins una pantalleta per presentar-lo a tota la comunitat de barretinaires aquí present i així tingueu la ocasió d'escoltar una conferència que va fer a la UOC amb el títol La lingüística y el nacionalismo lingüístico español on intenta demostrar que la llengua espanyola està carregada de prejudicis, la majoria mal intencionats, que s'encarreguen d'elevar la llengua castellana per sobre d'altres llengües tant dignes, nogensmenys funcionals i igual d'espanyoles que la suposada lengua común del castellà, l'espanyol.

Us convido a escoltar el vídeo, dura poc més de mitja hora però puc garantir que passa realment ràpida. Juan Carlos Moreno es limita a analitzar dos llibres d'assaig, El idioma español y su futuro de l'arquitecte Antonio Lameda i l'altre és Lenguas en Guerra d'Irene Lozano .publicats i premiats recentment i que estan plagats de prejudicis de la talla com: Toda defensa de las lenguas propias es un ataque a los derechos individuales y a la lengua común. i fa afirmacions tan allunyades de la lingüística i pròximes a models polítics poc plurals com: Solamente se entiende la idea de lengua común en un espacio en el que las demás lenguas esten despojadas y condenadas a estar reducidas en ámbitos."

En fi, passin i vegin:

Habemus Monachas

Les guerres són la cara més inhumana que tenim les persones. Una de les pitjors que patí mai la societat formenterera va ser la guerra civil espanyola ja que enfrentà fins i tot a membres d'una mateixa família per una cosa tant insignificant com el "pensar diferent". Però la guerra s'acabà tot i no acabar la repressió que es practicà als vençuts. Eren uns anys on no hi havia metges a Formentera, l'escolarització era pràcticament nul·la, on les al·lotes que eren més afortunades com a molt tenien la sort d'aprendre a cosir per tal de guanyar alguns diners fora de casa. El menjar era escàs, la llibertat altament limitada, Tothom qui ho recorda ho diu de la mateixa manera als formenterers joves, "varen ser uns anys molt difícils, faltava de tot".

Dins aquest panorama un cop la guerra s'havia acabat arribaren l'any 1939 un grup de monges illenques que formaven part de les Germanes de la Caritat i al començall, per falta de convent s'allotjaren a la mítica Fonda Platé, a Sant Francesc. Aquesta ordre va ser una escisió que es produí durant la II República de les Filles de la Caritat de Sant Vicenç de Paül, una ordre fundada el 1633 dedicada al cap i als treballs espirituals de la misericòrdia i poder així seguir anant als hospitals, tot i que sense l'hàbit religiós, a curar malalts. Un cop aquestes joves monges arribaren a l'illa, Formentera es trobà en uns anys on la caritat i les ajudes als més necessitats, com també les millores socials que es produiren a l'illa feren que aquell grapat de dones fossin ràpidament acceptades per la gent d'aquesta terra.

En molt poc temps tingueren un convent just al costat de l'església de Sant Francesc i la llista de mèrits que han anat aconseguint a partir de la seva suor i esforç desinteressat és grandiosa. Arribaren en uns anys on només els joves tenien accés a l'educació, doncs les monges es preocuparen per totes aquelles al·lotes que quedaven fora de l'educació i les monges varen ensenyar a aquesta generació de dones. Entre altres estudis com aprendre a llegir o a comptar també ensenyaven música tenint un piano en el convent on algunes al·lotes hi anaven i les monges els les ensenyaven.

Encara hi ha gent que recorda aquells betlems que feien tots els nadals, gran que ocupava més d'una aula del convent i on hi havia algunes figuretes en moviment. Aquestes però, es movien gràcies a que al darrere hi havia una monja amagada i amb fils feia que les figures poguessin moure's. Un altre mèrit molt gran i lloable és que durant molts anys aquestes monges varen ser les que s'encarregaren de cuidar als majors de l'illa, de posar-los injeccions i pregar per la seva salut quan mancaven metges a Formentera.

És molt conegut els grup de teatre amateur S"Esglai a Formentera, aquest grup fou per una monja cèlebre i estimada per tots els formenters, Sor Francisca Serra Llabrés. Aquesta religiosa mallorquina arribà a Formentera a mitjans dels anys 50 i tot d'una es posà en marxa en les tasques sanitàries que impartien a tota l'illa. També posà en marxa l'escola de la Caritat que fou un programa educatiu destinat a tots aquells infants menors de catorze anys. Inicià un taller de brodat per totes aquelles al·lotes que volguessin aprendre l'ofici amb què guanyar-se la vida. Doncs bé, ella també fou qui fundà el 1989 el grup de teatre S'Esglai creat per millorar l'aprenentatge i per augmentar les possibilitats de comunicació entre les nenes de l'illa. Seguint aquesta línia Sor Francisca fundà el cor parroquial, avui conegut com Capel·la Antiga. Per tots aquests mèrits el 2004 rebé el Premi Ramon Llull.


Aquestes valentes religioses al dia d'avui no són tan joves exteriorment tot i mantenir la seva ànima jovial i servicial com el primer dia. És per això que l'alta administració eclesiàstica -aquí no m'hi ficaré perquè ignoro bastant com funciona- ha ordenat que les monges de Formentera abandonin el convent per la seva avançada edat i puguin així estar amb les seves famílies o ser cuidades amb tota l'atenció que necessitin fora de l'illa. És aquest el motiu d'aquest article doncs molt sovint tant amb l'Església com amb altres organismes sembla que la societat té una gran facilitat per trobar-hi els defectes i fer de tots els problemes d'aquestes organitzacions, del gra d'arena una muntanya. D'aquesta manera molt sovint oblidem que a banda d'equivocar-se, com tota altra institució humana, també fan coses bones. Coses que no les ha fet, o no les fa ningú més. Les monges de Formentera actualment, tot i rondar els 70 i els 80 anys, regenten una guarderia i una petita escola per als nens que si un cop elles hagin marxat ningú se n'encarrega seran prop de 70 boixos i boixes que estaran sense escolaritzar ja que les places a Formentera -i per tot- dónen abast però van justetes.

Per tot això i molt més, gràcies.

Us sona mica?

Salvados, un conegut programa d'entreteniment (una mica provocatiu a vegades) ha finalitzat una temporada més, no se si sa segona o potser tercera. Es cas és que s'anunci d'Estrella Damm a més de fomentar ses vendes de sa seva cervesa i fomentar molt notablement s'illa de Formentera com si fós un paradís on hi regna sa tranquil·litat i sa festa constant, s'anunci ha sabut calar-se fins es ossos de sa gent. Una prova és es comiat que ha fet Salvados per aquest estiu, indubtablement queda clar que és s'anunci de sa temporada (es de veritat, no això) i aquella cançó tan aferradissa "tonight, tonight, tonight, I wanna be with you tonight" és sa cançó de s'estiu.

Formentera amb la Fibrosi Quística.

La X volta nedant a Formentera va finalitzar ahir on més de dos-cents nedadors partiren a les 10:30h del matí per tal de finalitzar la darrera etapa d'aquesta aventura entre Es Pujols i Es Pas. Aquesta cursa està impulsada per la Fundació Respiràlia juntament amb el mallorquí Pere Galiana i es fa amb la intenció de sensibilitzar la societat sobre la fibrosi quística. A més a més, així recapten diners per tal que els afectats per aquesta malaltia puguin seguir rebent els tractaments necessaris que ofereix Respiràlia. Aquesta volta solidària ha aconseguit que en aquests deu anys que fa que es realitza els malalts de fibrosi quística hagin pogut avançar notablement contra aquesta dolència.

La fibrosi quística és una malaltia hereditària i freqüent que afecta tot l'organisme de forma generalitzada causant una discapacitat progressiva i per últim, la mort prematura. La dificultat per respirar és el símptoma més comú i que pot ser resistent als antibiòtics i altres fàrmacs. La fibrosis quística fa que es crei una mena de moc que es concentra en parts del cos com el pàncrees o els pulmons.

Pustota

Theodor Bastard és un grup rus que combina música amb imatges amb videoclips com el que acabem de veure. La característica d'aquest grup és que diu molt sense arribar a dir res fent que el missatge s'enviï a l'espectador a través de les imatges amb succecions de símbols més difícils o fàcils d'interpretar.

Així d'aquesta manera la versió d'aquest vídeo segons Sa Barretina Vermella és que fa una crítica a la imposició que cometen els governs tant soviètic com els de les repúbliques satèl·lit de l'Antiga URSS sobre el poble.

Essent així l'aranya el símbol del sistema, persecusor del poble representat per l'home emmascarat forçosament amb pany i clau. Un detall que fàcilment passi desapercebut és la suposada falç i martell que formen l'ull de l'aranya vella, com dient que els vells fantasmes no desapareixen mai.

Al llarg de la història aquesta aranya persegueix a l'emmascarat que intenta fugir de la seva presó en busca de la llibertat, de la clau que obre el candau de la seva màscara. Aquesta màscara no és més sinó la manca de llibertat d'expressió de la que intenta escapar el poble. Tots sabem que per sentir-nos lliures és crucial poder expressar els propis pensaments tant si estan en acord o en desacord amb el sistema del moment. Ara, sempre i quan no es falti mai el respecte a res ni a ningú.

Ara, l'últim element és el 665, què creieu que pot significar? Al barret hi tenim una teoria però ara, tot són suposicions, opinau a veure que us transmet el vídeo.

PS: Si us sembla una veritable paranoia sense sentit també podeu dir-ho.

Sa barretina s'encadena

Record que quan era més jove moltes nits d'hivern a la vora de la xemenella estava amb mon pare veient Thalassa pel canal 33.Era un programa que cap dels amants de la mar i de tot el que l'envolta ignora. Aquest programa des de feia molts anys ens feia descobrir les infinites vessants de la gent i les espècies de la mar d'arreu del món, incloses les Pitiüses i les Balears. Ara fa unes setmanes vaig veure un tros de programa on hi practicaven la pesca de rall a un poblet cubà, una modalitat de pesca tant formenterera com universal.

Si Déu no hi posa solució, o més aviat aquells homes que tenen el poder de decidir què podem i que no podem veure al nostre aparatet de veure coses pot ser que aquell hagi estat el meu últim capítol de Thalassa. Amb la nova TDT Canal 33 no hi ha cabut, no l'han deixat cabre. Que per cert, després de Thalassa, aquest mateix divendres ens oferí una Carmina Burana en concert que fou espectacular.

Sempre havia cregut que l'arribada de la TDT significaria una obertura d'objectius, amb la inclusió de la BBC o France 2, però no, resulta que ens omplen la pantalla amb 24 canals de venda per correu i productores passades d'època, això sí, totes elegides des de Madrid i en castellà. Deu ser la manera d'entendre la diversitat social i el plurilingüisme que tenen a la capital del regne.

En aquesta ràfega hem tingut la baixa de tv3 passant a tv3-CAT. I de poc consol em serveix que Antoni Martorell, director general d'IB3 digui que per omplir els continguts de la televisió en català ja hi ha la nostra més que coneguda IB3. Us imagineu sentir dir al director de TVE que hi sobren els més de vint canals en castellà, que per això ja hi ha els seus?!

En aquesta Europa sense fronteres que anam fent a empentes i espitjades, algú està aixecant murs audiovisuals autonòmics. Són els mateixos que s'omplen la boca de la paraula llibertat quan convé als seus interessos peròi que restringeixen tant com poden el nostre dret a viure amb la nostra llengua en plenitud funcional i a la pròpia cultura, el pròxim objectiu podria ser l'escola, el darrer reducte d'una certa normalitat i un obstacle per a la conversió d'una llengua majoritària -encara- a les nostres illes en llengua minoritzada/subtituïda. A altres bandes ja ho han aconseguit, es tracta de dividir-la en compartiments estancs i sotmetre-la a una forta pressió externa.

Aquest article ha estat fet en solidaritat amb un company menorquí que ha emprès una vaga indefinidia al seu Poblat d'en Talaiòtic.

Molts anys i bons!

Navegant una mica pel més que conegut youtube, anant més a la deriva que no amb un rumb prefixat, m'he trobat amb aquest vídeo. A l'instant m'ha recordat aquelles nits d'agost amb es bar a pocs metres, l'escenari de música allà present entre l'església i l'ajuntament i l'ambient de festa que es respira en aquella plaça... cada any més mancada de formentereres i formenterers, per desgràcia.

La comissió de festes de Santa Maria és una entitat de joves illencs que no fan més que estimar el que a tots ens pertany i a vegades oblidam. No fan més que intentar mantenir vius els nostres costums més antics com les cantades pageses ja en greu perill d'extinció a Formentera. No fan més que defensar la nostra llengua que, independentment d'ideologies polítiques, ha de servir per unir i no per dividir a la gent. No fan cap altra cosa que treballar durant tot l'any per portar alegria ( i esperem que colors) a una de les nostres festes de tota la vida com és Santa Maria, patrona pitiüsa.

Per fer un poc d'història, l'any 1989 es formà el Col·lectiu Bassetja que decidí recuperar la festivitat de Santa Maria i utilitzar-la com a estendard de defensa de la cultura, l'environament (medi ambient), la llengua i altres aspectes socials que han afectat l'illa de Formentera durant aquest temps.

El Col·lectiu Bassetja fou la primera agrupació formenterera fou la primera que emmarcà aquests continguts en un marc de nacionalitat catalana (cal tenir clar que nacionalisme i independentisme no són sinònims). Aquest col·lectiu l'any 1990 passà a formar la Comissió de Festes de Santa Maria que tots coneixem.

Actualment aquest col·lectiu de gent jove i compromesa està representat per Jordi Ferrer i Costa i per Raquel González que enguany en commemoració del 20è aniversari de tota aquesta moguda s'han compromès en fer unes festes ben sonades plenes on no hi faltarà l'al·lero ni l'alegria on segur que hi estarà tota Formentera convidada.

Tot i les bones intencions que tenen tots sabem que Formentera és un públic especial i no sempre bo de acontentar. Sempre està desitjós de veure els seus grups emblemàtics com els Aires Formenterencs, l'eivissenc Isidor Marí, Projecte Mut o Pota Lait. Ja es diu que en la varietat està el gust. Així que només desitjo des de l'humil i poc o gens llegida barretina que aquestes festes siguin fetes per a tothom, convidats i formenterers; blaus, blancs, rojos i negres, i al mateix temps espero que tothom obri el cor a la comissió i a les festes totes elles fetes des de la bones intencions d'un dels sectors del nostre jovent més compromesos amb la nostra illa. Fem un esforç tots plegats i al intentar evitar pecar d'excés ni mancança deixem els nostres prejudicis a casa i limitem-nos a gaudir.

Santa Maria, molts anys i bons.